Rampaire inicia la seva trajectòria musical a l'abril del 2015, amb la publicació a Bandcamp de l'EP digital autoeditat Sol.
La proposta musical de Rampaire es defineix bé en el seu segon EP, Pedretes (2018): cançons pop amb referències als clàssics dels seixanta però amarades de la música i la cultura ebrenca.
El 2019, Rampaire publica el seu primer llarga durada, L'era de les revolucions, un recull de cançons pop de factura més elèctrica que té continuïtat al següent disc, Aigua del cel (2021), on predominen els migtemps, territori rítmic del pop per excel·lència i el que proporciona el millor terreny per al desplegament líric de les cançons.
El 2022 Rampaire publica el doble senzill Demà/Somnis, dos cançons que aprofundeixen en el camí explorat al darrer llarga durada i es capbussen en la tradició més clàssica del pop de guitarres, sense renunciar a l'experimentació instrumental, amb alguna incursió sonora de ressonàncies electròniques.
Al capdavant de Rampaire hi ha Alfred Porres (guitarra i veu), artista visual i músic amb una llarga trajectòria que es remunta als inicis dels anys noranta quan liderava Atzucac, grup amb el que va publicar el disc Paradisos possibles (Soviet Records, 1993). Els músics que l'acompanyen són Albert Freixas (veus, guitarres i teclats), guitarrista i cantant amb un projecte propi en solitari i una carrera consolidada al costat del músic i productor Eduard González (bateria i percusions) com a membres del grup Ix! Rubén Alcázar (baix i veus), és un baixista experimentat que ha acompanyat Joana Serrat, Pep Sala i Ramon Aragall, entre d’altres.